Dilluns, 05 Gener 2015 20:09

Què no ens toquin el fus Destacats

Escrit per
Valorar aquest article
(0 vots)

El govern espanyol estudia una proposta de la comissió d’Igualtat del Congrés dels Diputats que planteja

un canvi de zona horària de l’Estat espanyol i adoptar el fus de Greenwich. Un vell debat que darrerament des d’alguns sectors ha vinculat el canvi de fus horari amb la conciliació familiar, la productivitat i la seguretat laboral i fins i tot, al fracàs escolar. Segons afirmen: "La solució per reconciliar treball i família passa per Greenwich".
Greenwich!
Els plantejaments són temptadors,però realment un canvi de fus horari pot millorar la conciliació familiar,incrementar la productivitat, resoldre problemes de seguretat laboral i reduir el fracàs escolar? Anem a pams. Geogràficament, l’Estat espanyol està situat al mateix fus horari que Irlanda, Regne Unit, Portugal o França. El meridià de Greenwich passa a prop del Mont Perdut, al Pirineu d’Osca, i de Castelló deixant a un costat: Catalunya, les illes Balears i part d’Aragó. Per situació ens correspondria l’hora de Londres però els nostres rellotges marquen la mateixa hora que els de França, Alemanya, o Polònia. Va ser l’any 1942, en plena Segona GuerraMundial, quan Regne Unit, Portugal i Espanya van adoptar l’horari que Alemanya havia imposat a França i a la resta de països sota control alemany. Al finalitzar la guerra, Regne Unit i Portugal van retornar al seu horari però no així França, Espanya i d’altres països europeus. El govern espanyol debat endarrerir una hora els rellotges i col·locar a Espanya en el fus horari del meridià de Greenwich, com els britànics i els portuguesos; o dit d’una altra forma abandonar el fus centreeuropeu que regeix a França, Alemanya i gra part de la Unió Europea; i anar una hora menys que els països que en són el motor. Ve o no ve d’un fus Cal valorar molt bé les implicacions econòmiques d’un canvi d’aquesta transcendència i sí els avantatges són tan clars com diuen. I és què: n’hi ha prou amb Greenwich? El debat no té res a veure amb quin fus horari estiguem sinó amb quins horaris ens movem. Amb independència de si anem al ritme de Londres i Lisboa o de París i Berlín de poca cosa servirà endarrerir els rellotges si no hi ha un canvi en els horaris. Horaris a l’espanyola Dinem més tard, sortim de treballar més tard, sopen més tard i anem a dormir més tard. És culpa del fus? Dinem entre les 2 i les 3 de la tarda quan a Europa ho fan a les 12; pleguem a les 7 o a les 8 de la tarda, quan a Europa ho fan a les 5; sopem a les 10 de la nit, mentre als països del nostre entorn ho fan abans de les 7 de la tarda, i anem a dormir cap a les 12 de la nit, mentre la mitjana europea es situa entre les 10 i les 11. En contra del que sostenen els impulsors del canvi és fals que sigui un problema del fus horari si no d’un model de vida amb horaris inèdits al continent que té repercussions en la conciliació de la vida familiar i la laboral, en la productivitat, en els accidents laborals, en el fracàs escolar i també en la salut. Un canvi de fus horari per si sol no variarà els costums i els hàbits de la nit al dia si no hi ha un canvi radical que passi per una organització més racional dels horaris, i que haurà de començar per una nova disposició de les jornades laborals: dinar abans i en poc temps per poder sortir abans de la feina. Un canvi què també afecti als horaris escolars, començant a les 9 i amb jornada partida per adaptar-se a la jornada laboral; als horaris comercials, tancar més d’hora respectant la conciliació dels treballadors i els interessos econòmics; i als horaris televisius, avançant la programació.

Llegir 610 vegades Darrera modificació el Dilluns, 05 Gener 2015 21:01

L'últim de Jaume Sole

Més en aquesta categoria: Redistribuir el treball i la riquesa »

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Ultims alticles